Avui us parlaré d'aquella persona tan especial per mi y ho faré en català perquè se que a ell li farà ilusió veure-ho. De vegades s'hi passa pel blog, o sigui que espero que se senti suficientment al·ludit. A aquesta persona la conec des de fa gairebé dos anys i és increíble el molt que em falta per conèixe'l. Em treu de polleguera... i és el millor que he tingut mai. Diuen que el millor que et pot passar es que, a la persona que estimes, la admiris per sobre de tot. A mi em passa com amb els meus nebots, em sembla el millor del món, serà perquè és el meu...
Amb ell he après tantes coses... Jo quan m'enfado faig de tot un gra massa. Ell m'ha ensenyat a reflexionar y a no jutjar-ho tot per la primera impressió. Suposo, i espero, que jo també li he aportat alguna coseta. Amb ell aniria fins a la fi del món i, les coses com són, això espanta. Però, si no espantes, valdria la pena? El millor és aixecar-te cada matí i saber que tens a aquesta persona al teu costat i que et recolzarà en qualsevol cosa.
El millor, per mi, ets tu... Víctor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario