meu, meu, meu, meu... MEU!

Warning, avui podria matar a algú i ho dic en català perquè em vull expressar clarament: vull matar a algú. I si us esteu preguntan, particularment al fucking fucking asshole s* o* a b* lladre que m'ha robat el meu estimat i mai prou ponderat iPod touch. Es que vamos que el mato. Jo em pregunto si realment pot haver-hi gent amb suficients ànims per amargar-li la vida a algú perquè arribu a ser una mica més espavilada i això no em passa. La música m'atolondrina tant que no m'he enterat de res. Vaig pel carrer i de cop, xiuff no-music y jo "eing, eing!... NOOOOOOOOO! LA MUERTEE!". El meu iPod. Poca gent hi haurà que li doni tant servei com jo perquè no el deixo ni un moment. Perdó, rectificu, l'he deixat un moment i juru que no ho torno a fer en la vida. El pròxim si es que existeix, es situarà en un altar tan, tan, elevat que serà invisible pels altres i sé que el que acabo de dir no té molt sentit.
Què s'en farà d'ell? Demà o pot ser fins i tot ara estarà en unes mans desconegudes per a ell. Unes mans que el tocaran com si fos únic; un premi. Si, xato, el premi que t'endurás serà el voodoo que començaré a fer demà mateix.
Callo ja perquè d'aquí poc ja ni s'entendrà una paraula.

f* u.