i perquè?

Els filòsofs, tots, són com l'abeja Maya. Éssers frustrats o impulsats per unes idees a les que es matenen ferms. Qualsevol cosa és motiu d'una pregunta. I la resposta a aquesta pregunta, si es que en té, és una altra pregunta. Aleshores, perquè serveix preguntar-se tant? Jo encara ho estic rumiant, però em decanto per dir que simplement per pensar i ja de pas, per saber una mica més d'història, que d'això anem bastant curts.
Doncs bé, la filosofia és un llarg camí de qüestions que jo hauré de resoldre, explicar o justificar, demà a les 9 del matí. Tindré un text devant i a sota cuatre simples però llargues preguntes. I si no les sé contestar bé? Faré el possible. Em diran, compara el racionalisme i l'empirisme i jo"blablablablabla" llençaré totes les paraules que tinc aquí acumulades i sincerment, memoritzades com un lloro. I quan les hagi tret totes i les hagi exprimit, probablement intentaré oblidar-me d'elles. No us penseu que arribaran molt lluny perquè l'any que ve, més.
El que em fa més por de tot, és que mai arribo a entendre tot el que aquests homes frustrats van alegar i dir. Si em diuen les veritats de fet són aquelles que es deriven de l'experiència i no són universals. Jo, amb tots els meus respectes em quedaré: "i? A mi, què?" . Si ho tinc que dir ho diré (lògicament) però després que no es pensi el professor que explicaré exactament el que ell vol perqùe cadascú te la seva opinió.
Com veig que ja m'estic allargant una mica massa, us deixo aquí. Pensava que no escriuria fins després de trimestrals però jo no puc aguantar més de dos hores estudiant aquesta llarga assignatura que és filosofia.
I us ho demano com un favor, no sigueu filòsofs. Vull dir, que no estudieu aquesta carrera perquè l'ensenyament avui dia és un xurro. Perquè nosaltres els adolescents sóm insoportables i per desgràcia els adults obliden moltes vegades que ells també ho han sigut.

take care!
c u!